A continuación parlarem del que podrem veure a les diferents etapes del viatge.
Visitarem la ciutat d'Albi. Albi (en occità Albi, és una ciutat del departament del Tarn i a la regió de Migdia-Pirineus. Amb 51.199 habitants, és cap de la comarca de l'Albigès. Els seus habitants es diuen en català albigesos (albigès o albigesa en singular, albigeses en plural femení; en occità albigés -esa, en francès Albigeois -oise).
La ciutat episcopal, situada al centre històric d'Albi, al voltant de la catedral, fou proclamada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2010.
Un bisbat s'hi esmenta al segle V. Des el començament del segle VI, va ser seu d'un comtat sota domini dels francs. Al segle IX pertanyia al comtes de Tolosa que hi van instal·lar vescomtes cap el 872 (vegeu Vescomtat d'Albi), però el domini feudal de la vila corresponia als bisbes. Des el 1067 el comte de Barcelona va reclamar l'alta sobirania feudal i es va enfrontar repetidament amb els vescomtes (els Trencavell).
Durant els segles XII i XIII, Albi va acollir les doctrines càtares, i la ciutat es va convertir en un centre d'aquesta doctrina acollint un bisbat càtar. És per això que sovint són anomenats albigesos. El catarisme, jutjat herètic per l'Església catòlica, va ser violentament reprimit en el moment de la croada contra els Albigesos (vegeu croada albigesa).
El 1247 el vescomte va renunciar a Albi en favor del rei de França i el 1258 el rei d'Aragó hi va renunciar pel tractat de Corbeil. Els bisbes d'Albi foren reconeguts com a senyors de la ciutat.
A la ciutat va néixer el gran pintor Henri Toulouse-Lautrec.
La catedral de Santa Cecília d'Albi, a l'arxidiòcesi d'Albi, és el major edifici de maons del món. Dos segles foren necessaris per a la seva construcció, de 1282 a 1480. És avui una de les catedrals més visitades de França. L'arquebisbe actual és Pierre-Marie Carré.Santa Cecília ofereix un contrast important entre el rigor exterior de la seva arquitectura defensiva i la riquesa interior d'una sumptuosa decoració.
Testimoni de la fe cristiana després de l'heretgia càtar, aquesta catedral fortalesa és una obra mestra del gòtic meridional. Es tracta d'un verdader castell que es convertí en arma dissuasiva en el sistema defensiu de la ciutat.
En el mateix moment, artistes francesos esculpiren en gòtic flamejant l'ambó i el tancat del cor (1475-1484). Aquest conjunt de pedra està adornat d'una magnífica estatuària policroma, testimoni únic de la qualitat de l'escultura francesa del segle XV.
Els frescs de la volta formen el conjunt de pintura italiana del Renaixement més vast (97 m de longitud per 28 m d'ample) i més antic de França (1509-1513). Entre les altres riqueses de la catedral, s'hi troba un orgue clàssic francès de 1736.
Des dels seus quadres de joventut fins als que va fer pel món de l'espectacle, del teatre i del cafè, el museu Toulouse-Lautrec permet seguir l'evolució d'aquest atípic artista. De fet s'hi representa una mostra de la seva abundant producció de cada etapa.
Nascut a Albí el 1864, Toulouse-Lautrec és un dels pintors francesos més populars, tant pel seu talent com per la seva personalitat. A la seva mort el 1901, una bona part de la seva obra es troba al seu taller. La seva mare la Comtessa Adèle de Céleyran llega aquest conjunt excepcional a la Ciutat d'Albí el 1922.
L'any 2002 comencen una gran obra de reestructuració del museu, per tal de permetre la restauració del Palau de la Berbie. El museu continua obert durant aquest període de treballs.
El primer recinte de principis del segle XIII, encara és visible al cim del pujol. L'església de Sant Miquel, amb un campanar molt particular, es començà el 1263 i es fortificà al segle XIV. Les fortificacions han estat modificades nombroses vegades fins al Renaixement.
El poble va ser fundat per Ramon VII de Tolosa el 4 de novembre de 1222, poc després de la mort del seu pare Ramon VI. Era el període de reconquesta occitana que va seguir a la mort del cap de la croada llançada contra els Càtars del Migdia declarats herètics. Còrdas és la primera i la més important de les ciutats fortificades, és a dir de les ciutats noves, creades per recollir les poblacions que la guerra havia privat de teulada i de foc.
La ciutat s'envoltà de dues línies de muralles tancades per poderoses portes fortificades. Còrdas continuarà sent molt de temps la plaça més forta dels albigesos.
Probablement construït per raons estratègiques, Còrdas es fa de pressa un nom important. El rei de França demana que li sigui remesa al títol de propietat el 1229 (Tractat de Meaux).
Escrits ens indiquen que el catarisme s'hi va fer actiu molt aviat i segons una disposició feta a l'inquisidor Pierre Durand el 1245, hi havia un taller de teixidors càtars a Còrdas cap el 1225.
Còrdas va constituir una llar activa del catarisme. La ciutat patirà les envestides de la Inquisició empaitant els Càtars i participarà en els moviments de revolta contra els mètodes inquisitorials. La creu del Mercat (de finals del segle XIV) recordaria la massacre de tres inquisidors precipitats en el fons del pou el 1233.
El pou del Mercat, per la seva profunditat excepcional de més de 113 metres i per la seva construcció destacable, continua interrogant la gent de Còrdas i els especialistes.
Domina el roure de fulla gran (60% de la població , 15% de roure pènol) fa Grésigne la major roureda del sud de França.
La debilitat de l'ocupació humana ja permet Grésigne bosc alberga una rica fauna de cèrvids (cérvols, cabirols), senglars, petits mamífers carnívors (mosteles, martes, genetes, gats salvatges) i més d'un centenars d'espècies d'aus que nien (àguila calçada, el colom, el xoriguer, el mussol, gamarús, mussol real, bugadera, tallarol de casquet, tit oca ...). És el tercer bosc a França, el nombre d'escarabats (2.380 espècies d'escarabats inventariats) i dos invertebrats notables. Moltes d'aquestes espècies estan associades amb els arbres senescents, alguns aiguamolls.
Tot i la manca d'habitatge permanent, el bosc està ocupat i utilitzat per un llarg temps (oppida proto, el millor conservat de ser oppidum St Clément3) i va ser treballat per les comunitats camperoles.
Colbert es basa pals de roure per royale4 marí, vidre alimentar els seus forns per dibuixar una copa i blau, carbó sorteig de carbó, els residents ho utilitzen com a combustible.
L'enginyer forestal Louis De Froidour de Serizy enviat per Colbert, treu les següents conclusions : l'explotació és anàrquica, per l'aprofitament dels vidriers i els furtius. No pot servir per la marina francesa, però si que la gent del país en treu molt de profit.
S'obra un canal per extracció de fusta el 1748 a través de la canonada de Vere. Després de les controvèrsies relatives a la delimitació de la canal, Louis XV autoritzar l'excavació en 1752, però el projecte va ser abandonat en 1772. La meitat del segle XVIII va veure una intensa desforestació de la regió, el que preocupa a l'administració i als seus habitants, i el prefecte Lamarque, va escriure en 1789: "El preu de la fusta està augmentant cada dia, i veiem" es fa estrany (.. / ..) com les ginestes i les escombres -plantes- reemplaçar l'antic bosc de roures de Grésigne.
Al Bosc Grésigne s'hi van amagar maquis durant l'ocupació alemanya durant mondial, comandats per Karl Matiszyk, i formats bàsicament per espanyols i polonesos.